27 – G VAGA GENERAL

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El pròxim 28 de gener el Consell de Ministres espanyol té sobre la taula aprovar una profunda reforma del sistema de pensions públiques. El retard en l’edat ordinària de jubilació; l’increment del mínim d’anys de cotització; l’enduriment de les condicions d’accés a pensions de viduïtat, invalidesa o subsidis d’atur… un seguit de nous paràmetres que empitjoren les condicions laborals i de benestar de la classe treballadora constituiran d’ara endavant el sistema públic de pensions.

El fil argumental es repeteix com en anteriors capítols (vegis reforma laboral, mesures de contenció de la despesa pública). D’aquesta manera la redacció de l’epitafi de l’Estat del Benestar és escrita pels mateixos actors i es reprodueix en el mateix marc i sentit: els organismes transnacionals de crèdit i regulació econòmica dictaminen un conjunt de mesures presentades com a irrevocables que tots els governs europeus han d’implementar sota l’amenaça d’un rescat econòmic. Poc després els governs estatals amb major o menor grau de conciliació social i pressió mediàtica imposen aquestes mesures que fan recaure sobre els salaris, les condicions laborals i les prestacions socials de les classes populars tots els sacrificis exigits pels mercats internacionals per fer atractives les economies estatals. I com qui no vol la cosa la població cada vegada té menys drets i alhora més deures.
La fal·lera depredora del capitalisme s’ha disparat arran d’aquesta crisi econòmica i sobre l’agenda política ja apareixen múltiples qüestions que seguiran el mateix procediment impositiu. Cada vegada apareixen més veus que entonen la lletania de la necessitat d’efectuar profundes reformes en el sistema educatiu, especialment en l’àmbit de l’ensenyament superior. Sota l’empar de l’austeritat pressupostària, l’eficiència en la direcció i gestió, l’excel·lència en els resultats acadèmics… els globus sonda que apel·len a la mercantilització i elitització de les universitats es revelen sense complexos dins de l’espectre mediàtic de l’opinió pública. Només és qüestió de temps que governs i rectors es posin d’acord en la fórmula amb la qual materialitzar els canvis i satisfer els desigs i interessos de l’aparell financer i productiu.
Últimament cadascuna de les direccions universitàries han establert uns “plans de xoc” per tal de contenir el dèficit anual i reduir l’acumulat. D’aquesta manera els rectorats ens han deixat tastar l’aperitiu del que serà una contundent vianda de reformes estructurals que seguiran, d’una banda els objectius marcats a escala mundial de socialitzar els costos de l’ensenyament i privatitzar-ne els beneficis, i de l’altra els mètodes estipulats pels “plans de xoc”, és a dir incentius a la penetració del capital privat i agreugament de l’accés i les condicions materials d’estudi i feina per la comunitat universitària.
En els darrers anys hem denunciat que les diferents reformes legislatives i disposicions executives en matèria educativa s’estan efectuant a cost zero, i que en conseqüència la qualitat del sistema està en perill. Tanmateix la voracitat del capitalisme no troba aturador i ara pretenen fer rutllar el sistema amb una severa retallada econòmica. Així l’excel·lència de la que tant parlen esdevindrà una entelèquia, i la precarietat i mediocritat seran els resultats palpables per la societat.
Més enllà d’evitar un futur dramàtic en termes de benestar econòmic per les classes populars; el repte que tenim per davant és plantar cara a les institucions polítiques, les corporacions empresarials i el pensament hegemònic que a semblança d’una apiconadora estan escombrant qualsevol de les conquestes de protecció social i llibertats públiques aconseguides per les lluites populars. Les mobilitzacions i la vaga del 27 de gener per aturar la reforma del sistema de pensions configuren un escenari on fer confluir totes les lluites i resistències combatives. Perquè ens oposem a la reforma de les pensions, perquè volem generar una ofensiva popular i perquè volem bastir una alternativa a un sistema de llibertats restringides, desigualtats socials i enfrontament fraternal com és el capitalisme… per tots aquests motius el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) animem al col·lectiu d’estudiants a constituir assemblees a cada centre d’estudis que secundin les convocatòries de mobilitzacions i la vaga general del proper 27 de gener.
Si volem fer nostre el futur, ens veiem als carrers!
Països Catalans, gener de 2011
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

~ per sepclhospitalet a gener 25, 2011.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: